Páginas

martes, 24 de diciembre de 2013

A Betlem me'n vull anar

A Betlem me'n vull anar
vols venir tu gallineta?
A Betlem me'n vull anar
vols venir tu rabadà?

Un xiulet li vull comprar;
un xiulet li vull comprar.
Xiu, xiu, xiu farà el xiulet;
xiribit, xiribet;
a Betlem, au, au,
a Betlem si us plau.

Un timbal li vull comprar.
Tam, tam, tam, farà el timbal.

Un pollet li vull comprar.
Piu, piu, piu, farà el pollet.

Un gatet li vull comprar.
Miau, miau, miau, farà el gatet.

Un gosset li vull comprar.
Guau, guau, guau, farà el gosset.

Un porquet li vull comprar.

Oic, oic, oic, farà el porquet.


lunes, 23 de diciembre de 2013

Caga tío

Caga tió,
caga torró;
si no et daré
cop de bastó.

Caga tió, tió de Nadal;
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
i el pollí a dalt del pi.
Toca, toca Valentí.

Ara passen bous i vaques,
I gallines amb sabates
i galls amb sabatons.
Correu, correu minyons,
que la tieta fa torrons,
el vicari els ha tastat,
diu que són un poc salats.

Ai el brut, ai el porc,
ai el cara, cara, cara,
ai el brut, ai el porc,
ai el cara de pebrot.


domingo, 22 de diciembre de 2013

Amb la llum del fanalet

Amb la llum del fanalet
jo aniré a esperar els tres reis,
perquè em portin moltes coses,
pau i joia a tots els nens.

Quina fosca nit!
Ai quin fred que fa!
Tot està adormit
Ja els sento arribar... 


Burrito sabanero

Con mi burrito sabanero
voy camino de Belén
Con mi burrito sabanero 
voy camino de Belén 
si me ven si me ven 
voy camino de Belén 
si me ven si me ven 
voy camino de Belén 

Con mi burrito voy cantando
mi burrito va tocando 
Con mi burrito voy cantando 
mi burrito va tocando 
si me ven 
si me ven 
voy camino de Belén 

Tuqui Tuqui Tuquituqui
Tuquituqui Tu qui Tu 
Vamos vamos mi burrito 
que ya vamos a llegar 
Tuqui Tuqui Tuquituqui
Tuquituqui Tu qui Tu
Vamos vamos mi burrito 


que ya vamos a llegarç





miércoles, 18 de diciembre de 2013

Vint-i-cinc de desembre


El vint-i-cinc de desembre,
FUM, FUM, FUM (2)
ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet;
fill de la Verge Maria,
és nat en una establia, 
FUM, FUM, FUM.

Aquí dalt de la muntanya, 
FUM, FUM, FUM (2)
si n'hi ha dos pastorets,
abrigadets, abrigadets,
amb la pell i la samarra, 
mengen ous i butifarra,
FUM, FUM, FUM.




domingo, 1 de diciembre de 2013

Museu del joguet

El Museu Nacional del Joguet de Catalunya es va inaugurar l'any 1982 a les dependències de l'antic "Hotel París" (antiga casa pairal del Baró de Terrades, de l'any 1767) a la Rambla de Figueres. Unes recents obres de rehabilitació i adequació han permès triplicar l'espai inicial del Museu, reobert el 12 de desembre de 1998. Forma part de la Xarxa de Museus Locals de Catalunya-Girona.
A partir de l'aportació inicial de Josep Maria Joan i Rosa,un col·leccionista de joguines, el Museu actual exhibeix més de 4.000 peces:zoòtrops, mecanos, teatrins, animals i cavalls de cartró, cuines, pilotes, baldufes, avions, cotxes, trens, nines, titelles, aparells de màgia, jocs per a invidents, disfresses, retallables, manubris, soldats, robots, màquines de vapor, ossets, tricicles, patinets... Moltes d'aquestes peces s'acompanyen de fotografies antigues de nens amb els seus joguets, la qual cosa ens ajuda a situar-les cronològicament i a veure com s'hi jugava. Alguns joguets havien pertangut a personatges com Anna Maria i Salvador DalíFederico García LorcaJoan MiróCarles Fages de ClimentJosep Palau i FabreJoan BrossaQuim MonzóFrederic Amat...
El Museu disposa d'un Centre de Documentació i de Recerca sobre els jocs i els joguets, d'un auditori Brossa-Frègoli i d'un espai per a activitats a l'aire lliure: El Terrat del Museu. La visita de la col·lecció pot tenir diverses lectures: la nostàlgica a través dels joguets dels nostres avis i àvies i la de l'observació, amb la qual resseguim els avenços científics i tècnics de cada moment que han incidit en el disseny dels jocs i els joguets, de la mateixa manera que ho han fet i ho continuen fent els esdeveniments històrics i els moviments artístics.
L'any 1999 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura Popular concedit per la Generalitat de Catalunya, i el 2007 la Creu de Sant Jordi.

Ninot de neu amb foto

Una altre idea original podria ser un nit de neu i a la cara posar  la fotografia del nen. I regalar als pares com a detall de Nadal.


Papá Noel i Rens


Una manera divertida de fer una postal de nadal. Els nens es pinten les mans o peus i les posen en cartolines per fer cares de Papàs Noel o cares de rens.




Magdalenes d'arbre de nadal



Ninot de neu





Com fer uns ninots de neu amb algunes peces de roba vella i botons.







Museu de la joguina

































viernes, 29 de noviembre de 2013

"El Principito"

El principito és un conte poètic que ve acompanyat amb il·lustracions fetes amb aquarel·les pel mateix Saint-Exupéry. En ell, un pilot es troba perdut en el desert del Sahara després que el seu avió sofrís una avaria, però per a la seva sorpresa, és allí on coneix a un petit príncep que ve des d'un altre planeta. La història té una temàtica filosòfica, on s'inclouen crítiques socials dirigides a la «estranyesa» amb la qual els adults veuen les coses. Aquestes crítiques a les coses «importants» i al món dels adults van apareixent en el llibre al llarg de la narració.
A pesar que és considerat un llibre infantil per la forma en la qual es troba escrit, també posseeix observacions profundes sobre la vida i la naturalesa humana. Això es pot exemplificar amb la trobada entre el principito i la guineu, qui li ensenya el veritable sentit de l'amistat i l'essència de les relacions humanes; de fet, l'essència mateixa del llibre es troba reflectida en el secret que li obsequia la guineu al principito: «Solament es veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls».11 12 Així mateix, en altres de les frases de la guineu s'expressa la temàtica principal de l'obra, tals com «Et fas responsable per sempre del que has domesticat» i «El temps que vas perdre amb la teva rosa fa que la teva rosa sigui tan important».






"Yo soy Malala"


Jo sóc Malala, de Christina Lamb i Malala Yousafzai, és l'excepcional relat d'una família bandejada pel terrorisme global, de la lluita per l'educació de les nenes, d'un pare que, ell mateix propietari d'una escola, va recolzar a la seva filla i la va encoratjar a escriure i a anar al col·legi, i d'uns pares valents que volen a la seva filla per sobre de tot en una societat que privilegia als fills homes. Jo sóc Malala ens fa creure en el poder de la veu d'una persona per canviar el món. Malala Yousafzai es va donar a conèixer als onze anys amb un blog per al servei en urdu de la BBC , en el qual, sota el pseudònim Gul Makai, escrivia sobre la lluita de la seva família per l'educació de les nenes en la seva comunitat. Com a reconeixement al seu valor i a la seva lluita, ha rebut nombrosos premis: Premi Nacional de la Pau de Pakistan en 2011, Premi Infantil Internacional de la Pau en 2013, XXV Premi Internacional Catalunya 2013. És la persona més jove a haver-hi estat nominada per al Premi Nobel de la Pau. Malala segueix advocant per l'accés universal a l'educació a través del Malala Fund, una organització sense ànim de lucre que aposta per programes de gestió comunitària i que recolza als defensors de l'educació a tot el món. Christina Lamb ha estat corresponsal a Pakistan i Afganistan des de 1987. Educada a Oxford i a Harvard, és l'autora de cinc llibres i ha rebut nombrosos premis internacionals de periodisme. Jo sóc Malala està classificat en la matèria política internacional. «Jo no parlo per mi, sinó per aquells la veu dels quals no pot ser sentida. Aquells que han lluitat pels seus drets. El seu dret a viure en pau. El seu dret a ser tractats amb dignitat. El seu dret a la igualtat d'oportunitats. El seu dret a l'educació.» Malala Yousafzai Quan els talibans van prendre el control de la vall de Swat a Pakistan, una nena va alçar la seva veu. Malala Yousafzai es va negar a ser silenciada i va lluitar pel seu dret a l'educació. El dimarts 9 d'octubre de 2012, amb quinze anys d'edat, va ser a punt de pagar el gest amb la seva vida. Li van disparar en el cap a frec de roba mentre tornava a casa de l'escola amb autobús, i pocs van pensar que fora a sobreviure. No obstant això, la miraculosa recuperació de Malala l'ha portat en un extraordinari periple des d'una remota vall en el nord de Pakistan fins a les Nacions Unides a Nova York. Als setze anys s'ha convertit en un símbol global de la protesta pacífica, i és la nominada més jove de la història per al Premi Nobel de la Pau. «Els extremistes han demostrat què és el que més temen: a una nena amb un llibre.»





"La lección de August"


August Pullman té deu anys i mai fins ara ha anat a escola. Va néixer amb una deformitat facial severa i ha passat per moltes operacions; pràcticament no surt de casa i si la seva mare ha estat la responsable de la seva educació. Ell és un noi normal i corrent, per això els seus pares decideixen que ha arribat el moment que vagi a escola. August sap bé que no tothom és capaç de veure més enllà de la seva cara i, en aquest primer any d'escola, li tocarà convèncer als seus companys de classe que no tenen per què tractar-li com si fos especial. En ocasions, deurà fins i tot convèncer-se a si mateix….





Un barco chiquitito

Había un barco chiquitito, 
que no sabí-bí-bía navegar, 
que no sabí-bí-bía navegar, 
Oé.oé. 

Un día se metió en el agua (bis) 
para aprender-der-der a navegar, (bis) 
Oé, oé. 

Después de cinco o seis semanas, (bis) 
no había na-na-nada que comer, (bis) 
Oé, oé. - 

Los tripulantes decidieron (bis) 
comerse un ma-ma-marinero. (bis) 
Oé, oé. 

Y eligieron al grumete (bis) 
por ser el más-más regordete, (bis) 
Oé, oé. 

En la cubierta lo sirvieron (bis) 
con salsa bla-bla-blanca y al jerez, (bis) 
Oé.oé. 

Entonces Dios mandó el castigo, (bis) 
una terri-rri-rrible tempestad, (bis) 
Oé, oé. 

Y ahora el barco y los marino(bis) 
han ido al fo-fo-fondo de la mar, (bis) 
Oé, oé. 

Si nuestra historia les divierto(bis) 
la volvere-re-remos a contar (bis) 
Oé, oé.


Que llueva, que llueva


Que llueva, que llueva, 
la Virgen de la Cueva, 
los pajarillos cantan, 
las nubes se levantan, 
que sí 
que no, 
que caiga un chaparrón 
con azúcar y turrón, 
que rompan los cristales 
de la estación.


jueves, 28 de noviembre de 2013

El cartró màgic


El cartró pot ser una de les millors joguines que els nens poden tenir, es pot fer un castell, un avió, una casa, una cuina, quasi qualsevol cosa. I mentre es crea, a més els nens els nens s'ho  passen pipa. És una gran idea!







Fulles



Ara que estem a la tardor que millor moment per agafar diferents tipus de fulles i crear figures d'animals amb els nens. Senzill i molt divertit!




Plastilina casera

Materials necessaris per crear plastilina casera;

  • 1 tassa de farina
  • 1 tassa d'aigua
  • 1/4 tassa de sal
  • 1 cullerada d'oli vegetal
  • 2 cullerades de cremor tàrtar en pols
  • colorant per a aliments
  • casserola i cullera de fusta
  • Passo a pas per fer plastilina
Barregeu tots els ingredients, sense importar l'ordre, en la casserola. Quan la mescla es trobi lliure de grumolls, escalfeu-la amb calor mitjana i regireu contínuament. No deixeu de regirar en cap moment. Al cap d'uns minuts, començarà a tornar-se espessa. Seguiu barrejant fins que tota la mescla s'adhereixi a la cullera de fusta com s'observa en la imatge 2. Llest! Ja teniu plastilina casolana per jugar.






Joc i adquisició del llenguatge


  • Funció lúdica: És la representació dels sons. Ja des del bressol els nadons es dediquen al plaer del joc lingüístic i passes molt de temps balbotejant, vocalitzant i repetint sistemàticament sons.
  • Funció comunicativa: Les respostes de les persones adultes i dels iguals van configurant el valor comunicatiu de les produccions infantils. A poc a poc l'infant aprèn un llenguatge que utilitzarà com a vehicle de comunicació, gràcies al qual es farà entendre i es podrà relacionar socialment.
  • Funció instrumental:  El llenguatge és utilitzat com un instrument per al progrés i estructuració de futurs coneixements

"El perfume"

D'aquesta pel·lícula cal destacar que estava ambientada a, França, segle XVIII. Jean Baptiste Grenouille va néixer enmig de la pudor de les restes de peix d'un mercat i va ser abandonat per la seva mare en les escombraries. Les autoritats es van fer càrrec d'ell i ho van manar a un hospici.