Una manera divertida de fer una postal de nadal. Els nens es pinten les mans o peus i les posen en cartolines per fer cares de Papàs Noel o cares de rens.
domingo, 1 de diciembre de 2013
viernes, 29 de noviembre de 2013
"El Principito"
El principito és un conte poètic que ve acompanyat amb il·lustracions fetes amb aquarel·les pel mateix Saint-Exupéry. En ell, un pilot es troba perdut en el desert del Sahara després que el seu avió sofrís una avaria, però per a la seva sorpresa, és allí on coneix a un petit príncep que ve des d'un altre planeta. La història té una temàtica filosòfica, on s'inclouen crítiques socials dirigides a la «estranyesa» amb la qual els adults veuen les coses. Aquestes crítiques a les coses «importants» i al món dels adults van apareixent en el llibre al llarg de la narració.
A pesar que és considerat un llibre infantil per la forma en la qual es troba escrit, també posseeix observacions profundes sobre la vida i la naturalesa humana. Això es pot exemplificar amb la trobada entre el principito i la guineu, qui li ensenya el veritable sentit de l'amistat i l'essència de les relacions humanes; de fet, l'essència mateixa del llibre es troba reflectida en el secret que li obsequia la guineu al principito: «Solament es veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls».11 12 Així mateix, en altres de les frases de la guineu s'expressa la temàtica principal de l'obra, tals com «Et fas responsable per sempre del que has domesticat» i «El temps que vas perdre amb la teva rosa fa que la teva rosa sigui tan important».
"Yo soy Malala"
Jo sóc Malala, de Christina Lamb i Malala Yousafzai, és l'excepcional relat d'una família bandejada pel terrorisme global, de la lluita per l'educació de les nenes, d'un pare que, ell mateix propietari d'una escola, va recolzar a la seva filla i la va encoratjar a escriure i a anar al col·legi, i d'uns pares valents que volen a la seva filla per sobre de tot en una societat que privilegia als fills homes. Jo sóc Malala ens fa creure en el poder de la veu d'una persona per canviar el món. Malala Yousafzai es va donar a conèixer als onze anys amb un blog per al servei en urdu de la BBC , en el qual, sota el pseudònim Gul Makai, escrivia sobre la lluita de la seva família per l'educació de les nenes en la seva comunitat. Com a reconeixement al seu valor i a la seva lluita, ha rebut nombrosos premis: Premi Nacional de la Pau de Pakistan en 2011, Premi Infantil Internacional de la Pau en 2013, XXV Premi Internacional Catalunya 2013. És la persona més jove a haver-hi estat nominada per al Premi Nobel de la Pau. Malala segueix advocant per l'accés universal a l'educació a través del Malala Fund, una organització sense ànim de lucre que aposta per programes de gestió comunitària i que recolza als defensors de l'educació a tot el món. Christina Lamb ha estat corresponsal a Pakistan i Afganistan des de 1987. Educada a Oxford i a Harvard, és l'autora de cinc llibres i ha rebut nombrosos premis internacionals de periodisme. Jo sóc Malala està classificat en la matèria política internacional. «Jo no parlo per mi, sinó per aquells la veu dels quals no pot ser sentida. Aquells que han lluitat pels seus drets. El seu dret a viure en pau. El seu dret a ser tractats amb dignitat. El seu dret a la igualtat d'oportunitats. El seu dret a l'educació.» Malala Yousafzai Quan els talibans van prendre el control de la vall de Swat a Pakistan, una nena va alçar la seva veu. Malala Yousafzai es va negar a ser silenciada i va lluitar pel seu dret a l'educació. El dimarts 9 d'octubre de 2012, amb quinze anys d'edat, va ser a punt de pagar el gest amb la seva vida. Li van disparar en el cap a frec de roba mentre tornava a casa de l'escola amb autobús, i pocs van pensar que fora a sobreviure. No obstant això, la miraculosa recuperació de Malala l'ha portat en un extraordinari periple des d'una remota vall en el nord de Pakistan fins a les Nacions Unides a Nova York. Als setze anys s'ha convertit en un símbol global de la protesta pacífica, i és la nominada més jove de la història per al Premi Nobel de la Pau. «Els extremistes han demostrat què és el que més temen: a una nena amb un llibre.»
"La lección de August"
August Pullman té deu anys i mai fins ara ha anat a escola. Va néixer amb una deformitat facial severa i ha passat per moltes operacions; pràcticament no surt de casa i si la seva mare ha estat la responsable de la seva educació. Ell és un noi normal i corrent, per això els seus pares decideixen que ha arribat el moment que vagi a escola. August sap bé que no tothom és capaç de veure més enllà de la seva cara i, en aquest primer any d'escola, li tocarà convèncer als seus companys de classe que no tenen per què tractar-li com si fos especial. En ocasions, deurà fins i tot convèncer-se a si mateix….
Suscribirse a:
Entradas (Atom)