Anna és una noia de 18 anys d'origen hispà que resideix amb la seva família a Los Angeles. Està a punt d'acabar els estudis de secundària iés la primera de la seva família que pot atrevir-se a somiar amb anar a la Universitat. Té possibilitats reals d'aconseguir una beca, però la seva mare s'oposa. No creu que sigui el més convenient per a ella, ja que el queespera és que es posi a treballar, s'aprimi i trobi parella aviat. En acabar les classes Ana ha de començar a treballar al taller de costura de la seva germana, pressionada per una gran comanda.
jueves, 17 de abril de 2014
"La lengua de las mariposas"
1936; en un petit poble gallec, Moncho, un nen de 8 anys,s'incorpora a l'escola després d'una llarga malaltia. A partir d'aquestmoment comença el seu aprenentatge del saber i de la vida de la mà del seu amic Roque i del seu peculiar mestre (Fernando Fernán-Gómez), queels inculca coneixements tan variats com l'origen de la patata o la necessitat que les llengües de les papallones tinguin forma d'espiral. El 18 de Juliol tot es trencarà. En aquest nou marc, els valors i principis inculcats seran relegats, i la relació entre aprenent i mestre es veurà truncada.
"El aceite de Lorenzo"
Lorenzo Odone, fill únic d'uns immigrants italians que viuen als Estats Units, comença a desenvolupar als tres anys una greu malaltia neurològica per a la qual no existeix cap tractament conegut. En molt poc temps, el nen, que era absolutament normal, queda postrat al llit: no pot caminar, ni veure ni parlar. Els seus pares, però, no es rendeixen i lluitensense treva fins a esgotar tots els recursos al seu abast. Tot i que cap dels dos és metge, comencen a estudiar genètica, biologia, neurologia ... i busquen ajuda en tots els fronts metges possibles.
Un viaje inesperado
Una mare soltera, descobreix que els seus fills bessons de set anys són autistes. No obstant això decideix no defallir en el seu intent per proporcionar-los una vida normal. Ja en l'adolescència, els seus fills aconsegueixen matricula-se a l'escola, gràcies a la dedicació d'un professor especialitzat en temes d'autisme.
Sant Jordi, la Princesa, la rosa i el drac
Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac,
dos van al darrere, dos van al davant. (bis)
Sant Jordi és tot de ferro, la rosa és d’un jardí,
el drac no menja pomes, la princeseta sí.
Si! Si! Si!
Sant Jordi és tot de ferro, la rosa és d’un jardí.
Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac,
dos van al darrere, dos van al davant. (bis)
El drac té molta gana, ja és hora de dinar,
s’empassa tres gallines amb un bon tros de pa.
Pa! Pa! Pa! Pa! Pa!
El drac té molta gana, ja és hora de dinar.
Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac,
dos van al darrere, dos van al davant. (bis)
La rosa i la princesa són molt bones amigues,
però mai no es fan petons per por de les espines.
Ui! Ui! Ui!
Per por de les espines.
Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac,
dos van al darrere, dos van al davant. (bis)
Diu la llegenda...
1.- Diu la llegenda
que un drac terrible
va esfereir Montblanc.
Era cap gros,
orelles en punxa
i cua exorbitant.
Potes de llangardaix
ales de rat-penat,
dents esmolades
i urpes de gat.
Canta aquesta cançó
del drac espantós.
AH! AH! AH! AH! AH!AH!
UH! UH! UH! UH! UH!
2.- Diu la llegenda
que el drac famèlic
va devorar el bestiar.
Homes armats
amb
llances i espases
no el van poder espantar.
El rei els va cridar
i va determinar
que un vilatà
calia entregar.
Canta a
questa cançó...
3.- Diu la llegenda
que la princesa
la sort li va tocar.
Digna i plorosa
molt temerosa
al cau del drac anà.
De sobte un cavall blanc
s’atura al seu davant
i veu un jove
tot galopant.
Canta aquesta cançó...
4.- Diu la llegenda
que era Sant Jordi,
aquell
bon cavaller.
Jo et salvaré
d’aquest drac ferotge!-
li va dir el noi content.
Se sent un bram molt fort
del drac que llança foc;
Sant Jordi el caça
i el deixa mort.
Canta aquesta cançó...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)